Un poco de matemáticas nunca viene mal

     Si el gobierno actual en vez de haber dado los casi 100 000 millones de euros que ha dado a la banca y los hubiera dedicado a un programa de empleo, las cuentas serían (a grosso modo) las siguientes. Imaginemos que el gobierno oferta puestos de trabajo (contratos laborales, oposiciones, etc) de modo que (por término medio) cada nómina tuviera un coste al gobierno de 3000 euros (incluyendo nómina, seguridad social y demás impuestos, tasas y demás). Esto equivale a más de 33 millones de mensualidades, es decir que se podrías haber contratado a casi 3 millones de personas durante un año con un sueldo de unos 1500 euros al mes. Evidentemente, esto habría hecho que los contratados tuvieran más ingresos, pudieran pagar sus deudas con los bancos, etc. Tal cosa habría reactivado la economía en un grado notable. Supongo que estos cálculos se tildarán de simplistas pero son una muestra de la indefensión en que nos encontramos ciudadanos frente a un gobierno que sigue las directrices de la gran banca y de los poderes financieros. Cuando dicen que no hay alternativa a su modo de proceder nos mienten como bellacos ya que su decisión era o bien salvar los estropicios del poder financiero-bancario o bien salvar las economías de las personas. Han optado, como vemos todos los días, por quedar a bien con sus “amos”.

Un altre món és possible

Ara com ara la població espanyola és d’uns cinquanta milions de persones. Fa unes setmanes el Govern en el seu pla d’ajustos va aprovar avals a la Banca per un import de cent mil milions d’euros. Això  també ha estat una pràctica normal en governs anteriors. Segons el text de la norma aprovada, aquests avals serviran per a que la banca proporcione mitjans de crèdit a les empreses i faça més fàcil l’obtenció de préstecs, la compra de vivendes i totes eixes coses que potenciarien l’economia real. Una molt senzilla operació matemàtica es dividir eixa quantitat d’euros entre tota la població. Toquem a uns 2000 € per persona. Podem pensar en un camí alternatiu perquè la Banca reba eixos diners? Clar que si. Per descomptat. El camí es senzill: el Govern fa una repartició d’eixos diners entre la població. Per exemple, una família de quatre persones, rebria 8000€ els quals s’utilitzarien en cancel·lar préstecs (amb la Banca), avançar pagaments de la hipoteca (amb la Banca), liquidar targetes de crèdit (amb la Banca), etc. En resum, al final de tot el procés, la Banca rebria eixos diners i els ciutadans tindríem un respir en la nostra situació econòmica. Però, no siguem ingenus. Això mai es farà. Cap govern ho farà. La Banca mai deixarà que l’ominós domini que té sobre les institucions i els ciutadans, se li vaja de les mans. Quan ens adonem de que el Banc Central Europeu (l’entitat emissora europea) no presta els diners  als Governs, però si ho presta a la Banca privada a un tipus d’interès molt baix (al voltant d’1%), i després la banca ho presta als Governs i als ciutadans a uns interessos majors (5%, 7%, 12%,...), prenem coneixença de la qüestió fonamental. La força que dona a la Banca aquest malèfic mecanisme de poder i manipulació, és una fruita massa sucosa i dolça com per a deixar-la anar. Tanmateix, un altre món es possible.

Publicado en Las Provincias el 14/04/2012