Ara com ara la població espanyola és d’uns cinquanta milions de persones. Fa unes setmanes el Govern en el seu pla d’ajustos va aprovar avals a la Banca per un import de cent mil milions d’euros. Això també ha estat una pràctica normal en governs anteriors. Segons el text de la norma aprovada, aquests avals serviran per a que la banca proporcione mitjans de crèdit a les empreses i faça més fàcil l’obtenció de préstecs, la compra de vivendes i totes eixes coses que potenciarien l’economia real. Una molt senzilla operació matemàtica es dividir eixa quantitat d’euros entre tota la població. Toquem a uns 2000 € per persona. Podem pensar en un camí alternatiu perquè la Banca reba eixos diners? Clar que si. Per descomptat. El camí es senzill: el Govern fa una repartició d’eixos diners entre la població. Per exemple, una família de quatre persones, rebria 8000€ els quals s’utilitzarien en cancel·lar préstecs (amb la Banca), avançar pagaments de la hipoteca (amb la Banca), liquidar targetes de crèdit (amb la Banca), etc. En resum, al final de tot el procés, la Banca rebria eixos diners i els ciutadans tindríem un respir en la nostra situació econòmica. Però, no siguem ingenus. Això mai es farà. Cap govern ho farà. La Banca mai deixarà que l’ominós domini que té sobre les institucions i els ciutadans, se li vaja de les mans. Quan ens adonem de que el Banc Central Europeu (l’entitat emissora europea) no presta els diners als Governs, però si ho presta a la Banca privada a un tipus d’interès molt baix (al voltant d’1%), i després la banca ho presta als Governs i als ciutadans a uns interessos majors (5%, 7%, 12%,...), prenem coneixença de la qüestió fonamental. La força que dona a la Banca aquest malèfic mecanisme de poder i manipulació, és una fruita massa sucosa i dolça com per a deixar-la anar. Tanmateix, un altre món es possible.
Publicado en Las Provincias el 14/04/2012
